Principis de l'ILF

 

Principis pedagògics i teològics de l'ensenyament universitari de la litúrgia

El pla d'estudis de l'Institut de Litúrgia ad instar facultatis de l'Ateneu "Sant Pacià" s'inspira en el principi teològic enunciat per la constitució apostòlica Veritatis Gaudium (VG): "el cor de l'home experimenta ja des d'ara, en el clarobscur de la història, la llum i la festa sense ocàs de la unió amb Déu i de la unitat amb els germans i germanes en la casa comuna de la creació, de les que ell gaudirà per sempre en la plena comunió amb Déu "(VG 1b).

En efecte, aquest misteri de la trobada de l'home amb Déu en la història es realitza d'una manera eminent en la litúrgia, perquè és la memòria del Misteri Pasqual del Senyor (SC 47). Igualment, a la litúrgia, com a espai en el qual l'Església adora i lloa el seu Espòs (cf. Ap 22,3.20b), "es tanca el secret de l'alegria que Jesús ens vol comunicar en plenitud (cf. 15,11) per part del Pare amb el do de l'Esperit Sant: Esperit de veritat i d'amor, de llibertat, de justícia i d'unitat "(VG 1b).

 

Una formació dels alumnes "en vista a una missió més incisiva en aquesta nova època de la història" 

En conseqüència, en aquest pla d'estudis, la celebració litúrgica en una "Església en sortida" s'entén des de la perspectiva del testimoni joiós de l'Pare i de l'Esperit Sant impulsat per Jesús, "el Verb de Déu en qui hi ha la Vida que és la llum dels homes (cf. Jn 1,4), el Fill de Déu que és alhora el Fill de l'home "(VC 1a). Es busca, en efecte, una formació dels alumnes "en vista a una missió més incisiva en aquesta nova època de la història" (VG 1d), "amb ponderada i profètica determinació" (VG 1f), ja que tot el que és veritablement humà troba un ressò en el cor de l'Església (GS 1).

D'altra banda, atenent el conjunt d'Esglésies locals d'on provenen la major part dels nostres alumnes, i amb un esperit de sincera col·laboració missionera, l'Institut de Litúrgia fa una opció preferencial per la formació d'alumnes originaris de les Esglésies germanes d'Amèrica Llatina, i de les Esglésies d'Àfrica i Àsia, perquè "el Poble de Déu peregrina al llarg dels camins de la història, acompanyat amb sinceritat i solidaritat pels homes i dones de tots els pobles i de totes les cultures, per il·luminar amb la llum de l'Evangeli el camí de la humanitat cap a la nova civilització de l'amor" (VG 1c). 

 

Matèries inspirades en la constitució Sacrosanctum Concilium del concili Vaticà II

Pel que fa a l'articulació de les matèries que el conformen, el pla d'estudis s'inspira en el principi exposat en la constitució Sacrosanctum Concilium del concili Vaticà II, n. 16, on s'estableix que la litúrgia "s'explicarà tant sota l'aspecte teològic i històric, com sota l'aspecte espiritual, pastoral i jurídic", tenint en compte endemés els àmbits propis de la ciència litúrgica. Per tant, el pla d'estudis es regeix pels criteris formatius següents:  

  1. L'estudi detallat de les fonts de la litúrgia com a fonament d'una teologia litúrgica sòlidament arrelada en la Tradició de l'Església, mitjançant l'anàlisi i l'hermenèutica dels textos litúrgics. A aquesta pretensió respon el reforç del coneixement de les llengües clàssiques per accedir a les fonts de la litúrgia romana i hispànica (llatí), i de les litúrgies orientals (grec, copte i siríac). No obstant això, l'estudi de les fonts no es limita a les assignatures específiques que en tracten, sinó que constitueix un eix transversal per a totes les matèries del pla d'estudis, particularment en els sagraments, que són el centre de la litúrgia catòlica (SC 6); es descobreix així el desenvolupament i la intel·ligència de la celebració a cada època històrica, segons el context cultural.

     

  2. L'anàlisi de l'ars celebrandi, per ritus et preces (SC 48), a fi que els alumnes assumeixin, internament i de bon grat, els criteris fonamentals de la reforma litúrgica impulsada pel concili Vaticà II i el Magisteri eclesiàstic. En aquest àmbit, en cada matèria, es posa l'accent en l'estudi atent de les introduccions generals dels llibres litúrgics com a expressió autoritzada i autèntica de l'actual mens Ecclesiae sobre la litúrgia romana.

     

  3. L'atenció a una praxi litúrgica congruent amb el principi d'inculturació, per promoure un "legítim progrés" (SC 23), amb l'objectiu de capacitar els alumnes per col·laborar a aconseguir una recta adaptació de la litúrgia a la mentalitat i tradicions dels pobles (SC 37-40).

     

  4. La recuperació de la tradició de recerca de la litúrgia hispànica, particularment en l'àrea catalano-narbonesa, ja duta a terme per eminents liturgistes catalans, en col·laboració amb especialistes de diversos camps de les humanitats.

     

  5. L'intent de resposta als desafiaments plantejats per la constitució apostòlica Veritatis Gaudium a l'ensenyament universitari de la litúrgia:

a) La contemplació i la introducció espiritual, intel·lectual i existencial al cor del kerygma (VG 4a), traduïdes en un ensenyament de la litúrgia més enllà de la formalitat dels ritus, que porta a assaborir el Misteri de Déu Trinitat en la història, on s'ha revelat misericordiosament a l'home com un amic, a través de signes i paraules (DV 2). Es tracta, doncs, d'inspirar en els alumnes una teologia litúrgica que, sense perdre el rigor de l'anàlisi científica de les fonts, els condueixi a engendrar en ells i en el Poble de Déu una profunda vivència joiosa de Déu, susceptible de ser transmesa a la humanitat com a Bona Nova de salvació.

b) El diàleg a tots els nivells (VG4b), concretat en la participació responsable i activa dels alumnes en la pròpia formació i en la dels companys, ja que porten amb ells la rica experiència de fe celebrada de les seves Esglésies d'origen. Així, doncs, al costat de la necessària docilitat i humilitat amb què els estudiants han d'acollir la doctrina de l'Església i l'ensenyament dels seus professors, és just també deixar ressonar a través d'ells la "veu de les Esglésies", tenint en compte l'imperiós deure de la inculturació de la litúrgia.

c) La inter- i la transdisciplinarietat (VG 4c), que a l'Ateneu "Sant Pacià" s'articula en l'estreta col·laboració i intercanvi de l'Institut de Litúrgia amb les facultats de filosofia, teologia i història eclesiàstica en el marc d'un projecte educatiu comú. S'afavoreix així "que els estudis eclesiàstics ofereixin una pluralitat de sabers que corresponguin a la riquesa multiforme de la veritat, a la llum provinent de l'esdeveniment de la Revelació, que sigui al mateix temps recollida harmònicament i dinàmica en la unitat de la seva font transcendent i de la seva intencionalitat històrica i metahistórica, desplegada escatològicament en Crist Jesús "(VG 4c).

d) L'exigència de "crear xarxes" entre les diferents institucions d'estudis eclesiàstiques d'arreu del món (VG 4d), assumida en la mobilitat de professors i d'alumnes, en intercanvis amb altres facultats i centres superiors d'estudi de la litúrgia, així com en convenis i projectes de recerca amb aquests, sense descuidar les possibilitats de comunicació que ofereixen les noves tecnologies. Referent a això, són de particular importància les relacions acadèmiques amb el Pontificio Istituto de Liturgia (PIL) del Pontifici Ateneu Sant'Anselmo de Roma, la facultat de prestigi mundial en el camp dels estudis litúrgics.